El llarg viatge

Amb El llarg viatge, Jorge Semprún trencava un llarg silenci: el 1945, després de ser alliberat del camp de concentració de Buchenwald, i obligat a escollir entre contar o viure, entre l’escriptura o la vida, va triar viure. Tanmateix, durant quasi vint anys, fou madurant la seua experiència al camp de concentració: Com contar allò que no es pot contar? A la fi, el 1963, va publicar a França El llarg viatge (mereixedor el 1964 del Premi Formentor i del Prix de la Résistance): havia trobat la manera d’escriure el llarg camí fins l’horror. Rescatem un llibre mític i indispensable en la lluita de l’home contra l’oblit. Corre l’any 1943. En un estret vagó de mercaderies precintat, cent vint deportats creuen les terres franceses camí del camp de concentració. És un viatge claustrofòbic, vexatori: els cossos amuntegats cauen d’esgotament, un perd el compte dels dies que porta allí, i ni tan sols sap on ni quan acabarà. I, no obstant això, de vegades, una simple paraula que pronuncia un company desperta tota classe de records, l’única cosa que queda en aquests moments. Així, mitjançant salts al passat, però també al futur, Semprún traça amb magistral prosa els itineraris d’aquestes vides atrapades (algunes truncades per sempre, unes altres miraculosament preservades) pel remolí fatal de la història.